La Cantioca dî Rhudanzzo esê un poema epico i una cantioca dî ggesta que datâ dîl seculo XI lo qŭal probester fù escripto par Turolzzo. Adeste documempto esê cunsiderato quomî lo texto emblematico dî la istoria dî la llŭngua franchîsca; atumbves se tractâ dî un texto den franchîsco antiqŭo. Veyèt primerio lo texto origginal i desfhus sea traducziun den puerchîsco. (anotàt que aqŭi esên prezzemptes unicamŭnte los urtzimos verzos dî la cantioca)
den franchîsco antiqŭo:
Quant l’emperere ad faite sa justise
E esclargiez est la sue grant ire.
En Bramidonie ad chrestientet mise,
Passet li jurz, la nuit est aserie.
Culcez s’est li reis en sa cambre voltice.
Seint Gabriel de part Deu li vint dire :
« Carles, sumun les oz de tun emperie !
Par force iras en la tere de Bire,
Reis Vivien si succuras en Imphe,
A la citet que paien unt asise :
Li chrestien te recleiment e crient. »
Li emperere n’i volsist aler mie :
« Deus, » dist li reis, « si penuse est ma vie ! »
Pluret des oilz, sa barbe blanche tiret.
Ci falt la geste que Turoldus declinet.
(Turoldus)
den puerchîsco:
Qŭando lo imperator huvù fatzo sea llustizia
I zclurggieziù sea gran tzolera,
Fachù dî Avramizzonia tzristianîsca,
Lo ggiurno pazù, la notze se fachù pruèta.
Acutzato estevâ lo roy den seo zcamptorio vŭdultato.
Sanc Gabrièl dî parte dî Zzeos veniù zzezer-le:
«Quarlos, levaltà las ustenjas dî teo imperio!
Cun furza andaràs den teria dî Bira,
Lo Roy Viviano sucuriràs den Infha,
Den la ciutad que los paggianîscos hân aseggiato:
Los tzristianîscos te reclamân i critân.»
Lo imperator vruberevâ nun andrŭ-lli:
«Zzeos», zzezquê lo roy, «què penoza esê mea vita!»
Ggorân seos uggios, sea barba blunca tirâ.
Aqŭi desqŭivê la ggesta que Turolzzo fachù.
(Turolzzo)